UN TASTET DEL MEU DARRER LLIBRE, A PUNT PER SANT JORDI

 

pau rodon

RAMPELLS

Com una ciutat, fantasmal i precisa alhora 

Carles Riba

Llibre Primer 

Si de maneig rampells a aquesta alçada m’ignores

Vine i llegeix i après posa maneig a rampells.

Ràpides mou maneig les naus de rem i de vela,

cotxos lleugers, maneig: pot manegar-se Rampell; Automedont en els cotxos un crack i volant rodolaire 

D,espartana a la nau Tifis el profe va ser: 

cresta de tendres Amors Rampell m,oposita de profe

Sóc el Tifis, diran, l’Automedont de Rampell.

Ell, Salvatge,—oi tant! i tal que sempre fa Bronca  és un noiet, però, en anys dòcil, a creure obligat. 

Pràctica en cítara rep del fill de Fílira Aquil.les

Tendre Esclafà a maneig son agressiu esperit:

qui tan sempre aliats, com sempre l,hoste eriçava d,un jai feixuc d,anys sembla que s,espaordí;

Mans qualsque Hèctor iria notar, dictaven el Profe

D,ençà el claustre manant, deures a les dediqués.

Era Quiró de l’Eàcida, jo de Rampell sóc el claustre: nens salvatges ambdós, fills de deessa tots dos.

I emperò tanmateix la rella a clatell carregada 

Toro, i poltres igual serren els frens a les dents

i Rampell me cedeix, per molt que al chor repicaire

Entre revòlver brandant tret que d,encendre no deix: 

com em nafra Rampell, com cafrisalvatge recrema

Tàntum n,obtindré en nafra satisfacció.

 

Febos, no mentisc pas tu que maneig me l,expliques  ni m,inspira el vibreig de llleugeríssimes aus 

Mai no haja Clio jo vist, ni bé pas germanes de Clio, Ascra, en les teves valls, fent de ramats rabadà; pràctica dicta aquest vers: poeta d,expert coopera; canto el que és: assisteix, l,obra, marona d,Amor. 

Cinta suau, blasó de rubor, manten-te distanta, bandes, com embolcall, llarga coberta dels peus:

que cantarem el furt permès i Desig assequible

Càntic el no tindrà, nostre, ni culpa ni crim.

Comencem: el qui vols abraçar, miraràs de trobar-ho qui primer bon soldat, Bronca ara en véns reclutat.

Obra de més entrant, desarma la nena que vulgues;

Lloc el terç, que Rampell duri lo duri que dur.

Tal a la fi com tal carrer sia tren a mon cotxe;

Límit a perseguir roda que rodi rodat.

Mentre podràs i abelleix anar arreu, a brida resolta,

Vés triant a qui diràs "L,única bona jo et veig".

Ella pas d,oretjols no t,arribarà lliscadissa;

Com una nina als ulls has de buscar-la? amb els ulls!

Bé el caçador on coneix les rets a la daina prepari

Coneix bé en quina vall visca el senglar furiós. 

Sap l'ocellaire arbusts, i sap quina aigüa qui pisca

Esponerosa pel peix fa nedadora abundant.

Ara que tu, per a llarg Rampell qui material cerques, sàpigues de quin lloc nena abundosa primer. 

No mano imvestigadors que lliurin veles a bròfecs,

ni per recerca el treball toca infinits viaranys.

Tira,t al Llac, Perseu, d,Andròmeda afrocatalana;

Siats una grega al xicot frigi ben noble trofeu: 

tantes et prepararà i tan maques Roma xicotes 

perquè tu diguis que té tot el que hi ha en l'univers; quantes messes té Gàrgars blader, i raïm a Metimna,

quant mar neda de peix, d'aus que la fronda cobreix,

quanta lluïssa el cel, Roma tanta et presta mestissa:

mare pels covilatans visca-hi, del seu Eneàs. 

Ja corprenste en anys primerencs i desarrolladissos  

Força davant dels ulls nena se t,acudirà;

Ja senyoreta la vols, mil pot Senyoreta complaure’t;

Hasta tu mateix ignoraràs voluntat.

Ja et delecta potser i ve de gust l'edat seriosa,

creu-me, el banc de peix taligual sobreeixirà.

Tu sols com si no res pas per pas xiula per l'ombra

Pompeià rere el lleó d,Hércules torra pel sol,

Bé just on presents a presents del fill una mare

Torna, l,edificació rica de marbre forà.

Mai no defugis aquell, que esbargeix prisca pintura,

pòrtic de Lívia: el nom rep del qui l,ha preparat.

Com a conspiració els cosins miserables gosaren Bèlides són, i el cru mostra son pare punyal.

Ni se,t pas excusés Desig en llàgrima Adonis 

Com Palestí Sirià, farra setena, compleix

Com memfítica entralls, una vaca de lli escapoleixis:

ella de moltes ha fet qualque per Júpiter fou.

Plaça també Rampells—creu-me, t,ho juro s,avenen

Plaça, i replens de sorolls, brasa revifa sovint.

Just a Desig l'Apíade al peu de l,aula de marbre

Xiula per l,aire i a raig d,aigua vomita rabent

Sempre a lloc com aquell de Rampell lletra triomfa:

D,altri problema resolc, entro en problema però.

Sempre En aquell lloc titubà a l'eloqüent tot el lèxic,

al posar novetats, toca un mateix preparâ’s.

Riu-ne i joliua Desig a l,aula en estant rodalia

El de suara lletrat vol-se ara lletraferit. 

Mira però als teatres arcats comença la justa:

El Rampell començar fèrtil al lloc que n,és més.

Hi trobaràs Rampell caramel que engresca possible 

tot, i que toquis un cop, tot i que et Valga desar. 

Com narinant i torna constant tiratira formiga,

Micamossec quan bé l,àpat aporta que sap,

com a tocar sos prats, flairosa rumia l'abella

En farigola al crestall vola i revola la flor, 

corre aital cap a jocs d,afiar la guapa mastressa;

Sempre em costà or i treball espigolar en munió. 

Vénen a repassar, com vénen a ser repassades:

Pèrdua a avergonyiment troba l,indret pudorós.

Tu primer el futbol corredor Ròmul ens repassares:

Noi sense muller presa sabina volgué.

Cap Pendulant teló pas en tal escena de marbre

Cap assafrà esbargit era al teatre color; 

en tals èpoques fronda que espès Palaci ofrenava

jaient senzillament càndid attrezzo va ser; 

seia la raça de tots en grada en gespa abillada,

En fullaraca qualvols llarga cobrint-se trenats.

Miren rere enquadrar amb sots ulls cadaquién una nena

Qual la que vol, cuinant força en arcà de son chor; 

mentre el saxo etrusc brinda una música negra

tres cops clown pel peu polsa a la posta aplanat,

entre de Palma retruny (que negrata també aleshores)

Jefe pel poble lliurà clau a la presa caçar.

Botiglateix al punt pel clam que esputa son ànim,

Palma vibràtil al bast sobre la nena afegint. 

D,àguiles tal com fuig lo moixó, timidíssima púrria,

Com quals llops guera vist, fugen els tendres anyells,

elles així sense ordre apressant-se els homes en pànic;

el color d'abans sobre cap d'elles restà. 

És que era una la por, de la por fou múltiple aspecte:

part s,esguinça cabells; part embogida segué;

trista l'una callà, vol l'altra debades la mama;

ella es queixà, ella es parà; ella restà, ella fugí. 

Fan via en arrabassar, festiu un trumfo, les noies, 

moltes d'elles les veig guapes en dintre sa por. 

Una que plantés cara al company posant-hi prou força 

Porta-la fermament l'home a la sina vibrant 

Aital ¿Com que ets tendres ullets amb llàgrima espatlles?

Pare t,ho fou a mamà tot que jo sia per tu!

Ròmul, heroi ofrenar saps a la guarda avantatges:

Me,ls ofrenessis iguals jo fóra ja militar. 

esclâ des d'allavontes, en port solemne, teatre

Resta ara tan trampós per a la guapa del món. 

Ni la competició del poltre ometràs coratjosa: 

Capacitat de gent, gran avantatge del Circ. 

Res no faràs picadits per comunicar-te secreta,

Base de cops de cap no esperaràs- ne senyal; 

Seu Arrapat, si bulto no eiha, amb teva mastressa,

posa al flanc el flanc: busca l,espai per ací.

Bé obligarà encara bo i no volent, maridar-vos la grada

que la xicota hauràs, dret de l,estança, tocar. 

Ês el lloc: manifesta en comú xerroteig una causa

mots que són comuns emetran els primers sons; 

Complaent de qui són els poltres que vinga pregunta,

Ràpid, el seu favorit, sigui com fos, serà el teu.

Més que vindrà la Cort de celestes blerta d'ivori

Mestre Desig a ple claca proper picaràs. 

Passa igual, de la noia en el plec si sutzura tal volta

Posa-s,hi, val ben clar d'ésser espolsada amb els dits;

i si no res hi ha de pols, emperò el no res tu l,espolsis:

bona pel teu treball tota la causa valdrà. 

Si és que, massa caiguts, els pal.lis jauen a terra

cull-los i, diligent, treu-los del sòl fastigós: 

i tot seguit, com a premi a l'esforç, deixant-ho la noia,

s'escaurà que genolls ullpica examinaràs. 

Gira la vista, betot, qual seurà enrere dels vostres

Pas que el dors tendral peguin a cop de genoll. 

Prenen minúcies espridets lleus: profitós a moltíssims

amb una mà gentil fou col.locar un coixinet: 

útil ha estat oretjols d,iPad mirar de remoure

Escambells balmats suposar al tendre peuet. 

Circ al nou ofrena Rampell trencalls per als glaços. 

Sèria sorra d,igual plaça a renou que s,estén. 

Sempre el fill de Desig debaté pels ruedus aquellsos

Taliqui nafres mirà nafres igual entomà: 

Xerrotejant i a palpa de mà escridassar lo programa

feta l'aposta quin és, fixa-t’hi, qui guanyarà,

ha gemegat, nafrat, i ressent de la fletxa volàtil 

i ha estat part ell sol per espectacle burxat. 

Què, suara de quan a Bronca en rèplica d,Aigües

Cèsar ens pèrsides val contra cecròpies naus? 

Doble oceà, per tan dels nois, de doble les noies

Van acudir i del món bola a la vila vingué.

Qui no trobà qual cosa a estimar en aquella gentada?

Va turmentar-ne tants, ai, un exòtic amor! 

Mira que vol sumar el que al cosmos vençut era postre

Cèsar: ara, extrem, nostre seràs, Orient. 

Part, pagaràs el destret; Crassos colgats, animeu-vos,

Senyes i tètricament bàrbares víctima en mà.

Ve el solucionador i per anys primerenc a jefassu

porta, bo i un nen, Bronques absoltes a nen.

Pas pavorosos cediu dels déus apostar aniversaris:

Cèsars en virtut antes de l,època deu. 

Creix tarannà del cel amb més prestant rapidesa 

que els seus anys, tolerant zero a l,excusa i ganduls.

Mosso era, en mans ofegà una cobla de vibra tirinti

D,ençà el seu bressol digne de Júpiter fou; 

ara també que ets nen, tu, quant vas ser-ne aleshores Baccos, que espaordï l'Índia en perdre pel tirs? 

D,Arma a renou, xicotet, paterns en època auguris  

Victoriós dels anys bo i els auguris auspicis mateix.

Tal la preparació sots nom il.lustre t'obliga,

príncep hui dets nois, ser-ne arribessis dets jais!

Bé que tens germans, a venjar germans de la pena,

Pare ben bé que tens, dret de ton pare defès.

Part de la pàtria i part de tu féu- te prendre les armes;

Roba estats l'enemic pare i de mare odiats. 

dards piadosos daràs; criminals, ell, les javelines:

pels teus estendards dret enartar i pietat. 

Són a raó Parts els derrotats; sien qual per encontres

Trumfos Eous mon duc sobre incrementi llatins.

Mart Pare, Cèsar Patró, beneïu trempera a turistes 

Que entre vosaltres ets Déu l'un, i que l,altre el seràs.

Mira et predic, trufant, que els vots de victòria et canti

Càntic et dedicaran gola solemne per mi.

Miraràs meus que erecte d’accents exhortis exèrcits  

(oh no et pas fallaran cor i coratge els accents);

Pels romans diré chors i diré la Pàrtica espatlla;

Poltre en estant i virat dardaquedarda dardells.

Què deixaràs, Part, a l’enemic que per vèncer desertes?

Mal escomençament  Mart troba, Part, per a tu. 

Doncs i la llum vindrà qual tu, formosa de cóssa,  

Sobre de quatre nevats poltres en or trotaràs.

Ducs hi precediran en colls carregats de cadenes,

que la fugida mai més desertar aprofitarâ’ls.

Joves joiosos badaifliparàs, correrant-hi les noies,

Rabejarà devessalls trenca de gel una llum.

l quan càrrecs reials entre elles una pregunti

quins llocs significats, quines muntanyes i rius,

tot respon, i no tan solament si nena pregunta;

Ja ho pots ignorar: impostaràs un expert. 

És L’Eufrates aquest, pel front canyissar entretrenada; qui Qual cabellera dugués