PATRONS D'ARA I AVUI
LO VALIENTE NO QUITA LO CORTÉS
Els nostres polítics com els d’arreu veuen la seva agenda
farcida i curulla de cortesies, en aparença del bon vivant, però
tedioses en realitat, i a força de còpia repetitiva.
Això els i les fa nuls a l’hora de decidir decisions ràpides
i efectives, és com passar de l’estat d’hipnosi al de vigília en deu minuts,
sense temps de fer el llit, asseiar-se, i vestir una nova jupa.
Contra això la llei només pot posar més llei, l’Estat
executiu només pot posar més Estat Executiu i l’Estat Judicial més Estat
Judicial, és impartir i satisfer injustícies i imponderables per fugir ràpid de
l’escena, com quan en Pau li rebenten la roda de la bici, Alberto proclama el
deure i se’n desentén.
D’altra manera no pot ser, si no fos que la societat dins d’ella
mateixa s’ajuda en base a petites societats que es comuniquen quan toca.
El savi truca els amics quan ho veu, i així cadaquién s’arregla
com pot.
La política i la judicatura estan dominades per la mandra,
producte directe del vacum a tonelades que s’ingereix i fagocita, i per la
peresa, raure en tant que recordar la seva infantesa, i altres.
Reitero que la política ÉS GREMIAL, i que tots els oficis
catalans han de seguir-ne l’exemple, valentament i com puguin, sense fer cabal
dels crits i males maneres, antes interpretant distàncies que quan no miro no
respecten.
El llop ja és entre nosaltres, i doncs dissenyarem nous
covals i habitacles.
La pàgina estasmuertopuntocom ja fa vint i tants anys que
dura, i Amèrica i altres ja han recavat tota la informació de tot català.
En aquells temps de jo interí, cap professor no tenia putideia
d’ordinadors més enllà d’encassetonar notes avaluadores.
Jo diria que la cosa, com continua, continua bé, només cal no
perdre de vista els nostres mentors, i mirar de relaxar-se i dormir tranquils,
i vetllar entre somriures i crits de l’infern
Com diu el Dant:
SI HEU ENTRAT
NO US ESPEREU PAS MÉS GENS.,.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!