representem-nos petitons, sapiguem-nos en el perill, abracem-nos que no mirem

 

En el seu darrer llibre, el gran Sergi Belbel es lamentava de no poder copsar la reacció del lector directament.

qui mira és mirat. els partits de futbol es poden decidir des de la samsung de Mimara, com féu el meu amic Cartanyà, qui va fer passar Marroc a les semifinals del mundial darrer.

ja no cap fer com si la tele fos un regal gratis. hi ha una bèstia i tots l'alimentem (Jake Bugg).

qualsevol dia passarà que tvtres ens posa la nostra història com a notícia d'úñtima hora, i serà mentida, serà el que anomeno un QUEIXAL. cal anar amb compte amb el poder, el poder és exactament això, i al més preparat li pot produir un espantu de mort.

l'única actitud davant tal amenaça (recíproca, estaclâ, el poder se sent ultratjat a vegades,) és adscriure's a representar una etiqueta universal dins les modes de viure, vegetarianisme, estalvi de paper, aigua i sobretot desfer-se de la *erda amb un ESCURRIBULTUS, bo i que també, observant brots psicòtics de tal mena, es pot administrar ajuda. no arriba pas a tots?

quan m'encomanava al déu de la navegació per CPU REUS, el dia abans no m'oblidava de trucar algun antic company del BAT de Sant Cugat a l'IES Arnau Cadell, BO I criticant-li durament l'estil de parla o vestir, un acte de supervivència, o de tramesa d'informació abstracta, direm.

manta dels meus antics amics flipen perquè no saben res de mi directament, jo he fet abstracció de tot i visc la vida que volia temps ha, POESIA PURA, COM EL MEU NÚMERO 1 Carles Riba.

la gràcia literària del mestre de Vallcarca i de tots els clàssics llatins sobretot és posar jocs visuals de percaçar la mirada a mida que s'autodirigeix, així els acròstics en ziga-zaga de Manili, i el gran Joan Brossa:

aquest vers és el present

el vers que havceu llegit és el passat

el vers que segueix és el futur.,.