RELIGIÓ i miralls QUÀNTICS

 

Els qui tenim algo més de 50 anys d,edat hem

heretat una conducta de parvulari pervertit, seguint

els esquemes d,una obra universal que aprofitava

nacions arcaiques amb problemes que ni són ni

seran mai els nostres: supervivència en el desert,

ingenuïtat, obeir ordres, etcètera.

Entre L’Antic Testament i avui hi ha una fissura

insalvable: amb prou feines les ensenyances del rabí

Jesús de Natzaret encara funcionen com a

(oxímoron:) MITE DE CIVILITZACIÓ i sobretot el

que se,n pot extreure, exercicis de poder

comunicatiu, (els evangelis) en disposició d’interlocutors i paraula

poderosa, identitat solar etcètera.

Entristir l,home poderós negant el seu judici:

—heu fet molt bona feina al porxo, sou una empresa

(Viñas) per recomanar, el problema dels adoquins

saltarins, des d,ençà les pluges de Paiporta, ens ha

fet patir cinc mesos, des que dos o tres van caure, i

els altres planaven sobre les nostres testes a l’hora

de fumar si no plovia, sota el porxo.

Acte seguit, Evarist:

—podreu fer els ferros de les balconades? Estan

molt deteriorats!

Aquest és exacte l,esquema de l,Antic Testament: el

diable puteja Déu i l,assetja com a prova d,Amor o

rivalitat, i sentiment de superioritat.

Ja fa més de cent anyets que el nostre estimat Hans

Christian Andersen va convertir les virtuts i judicis de

la Bíblia en cuentusxinus, i la societat segueix igual.

Deia Cubells que cagar-se en Déu no resol la

pertinença a llur estructura mateixa.

El blat i llur cultiu sedentarista vora l,any tres mil

abans de Crist passa per ser el prototip de la farlopa,

la barra de mig, una ratlla de coca VAJAVÈS. ALS

sedentaris escau emprar drogues, als nòmades

cercar-ne llurs límits: no eiha sedentarisme sense

experiència expatriada, ni eiha nomadisme sense

sentit de pàtria i pertinença.

LLEGIU L’Odissea! IDENTIFIQUEU-vos Amb els

seus personatges, aralún aralaltre! PERXOSTANT!

El sacrifici humà simbòlic que Déu va pagar amb el

suplici de la creu, provoca el profit de l,altruisme des

de la matèria tractada i elaborada, i no el

comportament de perseguir i esclafar la closca

directament al saberut, cosa que l,Estat Romà copsà

de seguida, i de seguida, des de Sèneca i Sant Pau,

es convencé de posar a prova en virtut de reformar

de rel L,Estat Romà.

Segons els Cèsars, el cristianisme té una data;

segons els poetes, qui el posaren primers a prova de

vencedors, una altra molt anterior.

La burla contra el Déu únic era molt popular al segle

I, i calia sufocar-la costés el que costés, en termes

d’anys i de segles.

Per descomptat que la joventut ja no creix amb

aquests esquemes. En té de molt millors. Estructures

mentals de veritat.

Jueus parlen amb Déu i es queixen.

Musulmans purifiquen la sang amb el Ramadå. Això

es el bo que resta de llur religió, i els val la pena.

Enviat des del meu iPad