La Clau Universal: Ovidi, Editor

 A totes llums del segle 1er, any 14 dC ençà Ovidi fou l,editor i director de la Bivlioteca Romana del Capitoli, allâ, acabades les seves vel.leitats, es dedicà presumiblement a esmolar com un esmolet Virgili (llurs Bucòliques foren ben cert redigerides en el tòtum revolútum sintàctic que ens en resta (Espipolla Refristulata,) i a riure i pixar sobre l,esquema

1. = 10

2. = 20

3. = 30

4. = 40

D, Odes

Si més no per als antics, específicament Romans, i poetes, l,edició de textos anteriors reluctava a la composició de llurs propis textos i poemes, i resulta que a falta de Lucà Virgili hauria perdut el nom i la matèria, i resulta que perdura, en presència d,Ovidi, el mateix Virgili i Horaci: la resta ho deixem a Goliards del SICLO MEDIO que se,ls berenaven i pixaven a gran goig de taverna.

Què passaria si m,empoderés de la clau, Pau, universal de la persuasió segura?

SENZILL: els teus espais quotidians s,omplirien de gent, que ho necessiten més, en virtut i pràctica del "PROHIBIT ESTIMAR". Els armaris explotarien i tremolaria tot de nou.

Les síl.labes brutes de DEVS ( = OVIDIVS) donen pel sac l,Antic Horaci sense perdre,l, en virtut de la semblança de ben obrada συγχρονία (Alberti, 1.953: si Garcilaso viviera/yo sería su escudero).

La pell de serp no vol ni sembla poder, deixar de ser honesta, acabant amb un DESPERTA! HAS LLEGIT HORACI! Entre els del siclo medio sembla que prometen la substitució de l,original (De Vetula) però tampoc està clar, TOTS EMPASTIFEN IGUAL si poden.