Ever Open Doors
Enfonyar-se a foc, mentalment, i dins si mateix, els patrons prosodics i metrics tipics de la poesia, de tota la poesia, dic, antiga, equival a obrir la porta gran de l,afasia, i autoconjurar-ae malalties mentals severes.
Cal entrenar sempre el buit mental, cal crucificar crucificant a la doble exponencial, cal patir furors creatius, i sobretot vigilar les formes: tots els poemes reeixits de totes les cultures son indexs que pivoten sobre el mateix arquetip, que te,l fumes quan l,has resolt, pero mai el mateix arquetip, si no vols.
L,amenaça d,obcecacio es certa, i cal aigualir els globus oculars realment dolorosos.
El cos de lletra, els cassetons robats, i les Cunyes son virus, realment, amb els quals l,editor, diguem ja el sastre metaforic es venja, i, es venja quan ja ha oblidat d,apostar-se a perill de cos propi, arran de la campana dels huracans.
Jo resolc versos a mida que practico les ablucions i les purificacions del metabolisme, necessitats fisiologiques a tot i qualque moment de les hores de tot el dia i la nit, tots els diesinits.
Altramemt no podia ni de conya.
Humilment, opino, que com se sembla saber, es una sort de grip, allo que provoca el Coronavirus CoVid-19 (a casa, CoVid-2) i en el bon enteniment que em donen els studia des de la primaria (EGB) en les epoques mes benevoles i assolellades no hi ha lloc per a virus, calculo, i calculo que podem preveure els confinament a anys vista per quadrar-los en un candelari avinent i intermitentment favorable, cert i segur, cal demanar-ho, a la comunitat d,infermeria cientifica, en general.
Cal entrenar sempre el buit mental, cal crucificar crucificant a la doble exponencial, cal patir furors creatius, i sobretot vigilar les formes: tots els poemes reeixits de totes les cultures son indexs que pivoten sobre el mateix arquetip, que te,l fumes quan l,has resolt, pero mai el mateix arquetip, si no vols.
L,amenaça d,obcecacio es certa, i cal aigualir els globus oculars realment dolorosos.
El cos de lletra, els cassetons robats, i les Cunyes son virus, realment, amb els quals l,editor, diguem ja el sastre metaforic es venja, i, es venja quan ja ha oblidat d,apostar-se a perill de cos propi, arran de la campana dels huracans.
Jo resolc versos a mida que practico les ablucions i les purificacions del metabolisme, necessitats fisiologiques a tot i qualque moment de les hores de tot el dia i la nit, tots els diesinits.
Altramemt no podia ni de conya.
Humilment, opino, que com se sembla saber, es una sort de grip, allo que provoca el Coronavirus CoVid-19 (a casa, CoVid-2) i en el bon enteniment que em donen els studia des de la primaria (EGB) en les epoques mes benevoles i assolellades no hi ha lloc per a virus, calculo, i calculo que podem preveure els confinament a anys vista per quadrar-los en un candelari avinent i intermitentment favorable, cert i segur, cal demanar-ho, a la comunitat d,infermeria cientifica, en general.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!